News associations

Sectors

    false

News

Blanca Guerra guanyadora del premi a Xavier, joieria, rellotgeria i òptica!

 @opticaxavier lliura a Blanca Guerra Barea un penjoll de la casa Elixa com a guanyadora del seu premi del mes de Sant Jordi amb la targeta client local del Som Sant Sadurní.



Recorda que Xavier, joieria, rellotgeria i òptica al carrer Dr. Escayola, 20, és una de les més de 50 botigues de #santsadurnidanoia on pots fer servir la targeta client que fidelitza els clients que aposten pel comerç local i de proximitat de #santsadurnidanoia.



Consulteu-los a l'App: Sant Sa Comerç



#comerçdeconfiança

#comerçdevila

#comerçdevida

#comerçdesantsadurni


Som Sant Sadurní


Muni perruquers lliura el seu premi del mes de la Bellesa

Les compres amb la targeta client tenen premi cada mes!



La Montse Ramírez contenta amb el seu premi del mes de la Bellesa, un tractament antioxidant amb extractes botànics per aportar brillantor, suavitat i hidratació als cabells, i un raspall anti trencament, electricitat estàtica i encrespament dels cabells gentilesa de Muni perruquers.



Gràcies a tots els establiments del #somsantsadurni que feu possible el sorteig mensual amb la #targetaclientlocal



#sorteigdelmes

#santsadurnidanoia

#peluqueries

#comerçdeconfiança


Som Sant Sadurní


Primer premi del mes d'abril recollit!

En Jordi Perelló ha estat el primer en recollir el seu premi de @simoncollxocolaters sortejat amb la #targetaclienlocal entre les compres fetes el passat mes d'abril.



Una cistella de xocolates



Enhorabona Jordi i gràcies 



#santsadurnidanoia

#santsadurni

#sorteigdelmes

#somsantsadurni

#comerçdeconfiança


Som Sant Sadurní


Persones premiades el mes de Sant Jordi

Ja tenim el nom de les 4 persones premiades en el sorteig del mes de Sant Jordi realitzat aquest matí  entre tots els actes de compra del mes d'abril amb la targeta client del comerç local de #santsadurni.



En total s'han fet 6.865 actes de compra, i les persones afortunades són:




  1. Marta Montserrat Torné: una manteta "arrullo" per bebé i un osset a la botiga Kiddos.

  2. Blanca Guerra Barea: un penjoll de la casa Elixa a Òptica i joieria Xavier

  3. Jordi Perelló Vallès: un assortit de xocolates de Simón Coll 

  4. Cristina Juncosas Bages: un estoig amb retoladors i colors, un davantal i un peluix a Llibreria Jepi



Un assortit de regals molt diferents per fer feliços a grans i petits aquest Sant Jordi.



Les compres premiades s'han fet a Vímets, La Botiga del Xavi, Pastisseria Carafí i Èxit moda. Recodeu que teniu més de 50 establiments locals on podeu fer servir la targeta client i entrar en el sorteig de regals cada mes. 



Felicitats a les persones premiades!



 


Som Sant Sadurní


Zoom: "Els últims dies"

Títol: Last Days



Any: 2005



Duració: 97 min.



País: Estats Units



Direcció: Gus Van Sant



Guió: Gus Van Sant



Fotografia: Harris Savides



Amb: Michael Pitt, Lukas Haas, Asia Argento, Scott Patrick Green



 



Es compleixen vint-i-set anys de la mort de Kurt Cobain, líder de Nirvana.



A 1971, a The Dick Cavett Show -el mític programa nord-americà- van preguntar a John Lennon que creia que es podia fer amb la sobredosi dins i fora de l’ambient musical, a propòsit de les morts de Jonis Joplin i Jim Morrison que -com Cobain- van morir als vint-i-set anys, ingressant així al mític “club dels vint-i-set”. Lennon va capgirar la pregunta, plantejant-se per què la gent pren drogues de qualsevol mena, ¿per què hi ha gent que necessita accessoris per viure amb normalitat? ¿És que convivim amb un mal a la nostra societat que ens pressiona tant que no podem viure sense protegir-nos d’ella?



Deu anys després d’aquesta resposta tan lúcida, la veu de Lennon també va quedar silenciada, no per si mateix, però si per un psicòpata producte de la mateixa societat contra la qual es va manifestar el Beatle tota la seva vida. A cinquanta anys d’aquesta mítica entrevista, parodiada a la pel·lícula Forrest Gump (1994), les paraules de Lennon tenen el mateix sentit, i ens serveixen per comprendre tant a Joplin o Morrison com a Kurt Cobain i desenes d’artistes que, amb la manera d’expressar la seva realitat, es van convertir en portaveus d’una generació.



El passat cinc d’abril van fer vint-i-set anys de la mort de Cobain. Potser “era massa pur per aquest món” com esmentava Nate Fisher (Peter Krause) a la guardonada sèrie A dos metros bajo tierra, mentre plorava d’adolescent la recent mort del cantant. Com ell, milions d’adolescents van perdre una part de la seva veu, molesta i angoixada, però no per això menys real o necessària. Cobain va ser un referent, un artista únic i un home del seu temps que va aconseguir expressar la soledat i desesperació d’una generació juvenil que, gràcies a les polítiques neoliberals, es trobava encaminada a la incertesa i la inestabilitat.



Kurt a la gran pantalla



Tot i que la seva vida estava marcada per la depressió i la soledat -fins i tot abans de la fama-, la darrera etapa del cantant va ser una caiguda lliure cap a les addiccions i la depressió més profunda. Per acostar-nos al buit interior que sentia l’artista i la sordidesa que va envoltar els seus últims dies, el director Gus Van Sant (El indomable Will Hunting) va escriure i dirigir Last Days (2005).



La pel·lícula no és un biopic a l’ús. El protagonista no comparteix el nom del cantant, la música de Nirvana no impregna la banda sonora i no hi ha cap escena sentimental dedicada a ell. Es tracta d’una experiència, com observar per un forat els últims dies d’una estrella de rock desconeguda, amb tota la sordidesa d’un ionqui que ha caigut als inferns i del que no coneixem cap glòria. És incòmoda, real i -gràcies a la tècnica de filmació- pròpia dels noranta. El director de Mi Idaho privado (1992), aconsegueix expressar la mateixa angoixa que podem sentir en escoltar diferents temes del grup, com Something in the way (Nervermind, 1991) o Paper Cuts (Bleach, 1989). Per això molts crítics no la van comprendre; no és una senzilla peça audiovisual, és una pel·lícula impressionista que enfonsarà als fans del cantant al mateix món on et porta la seva música.



Carlos Cordero



 



 



 


Periòdic 08640


Tal dia com avui, però fa temps...

7 dabril de 1902



Dades estadístiques d’Olesa: 3.567 habitants; 271 alumnes que van a les escoles públiques i privades; 1.105 treballadors de fàbriques i centres miners.



 



9 dabril de 1910



El poble d’Olesa està travessant una gran crisi perquè les quatre fàbriques tèxtils estan parades d’ençà el mes de novembre.



 



12 dabril de 1920



L’Ajuntament ordena que els establiments públics tanquin a la una de la nit com a màxim.



 



14 dabril de 1929



Inauguració de l’estatge de les germanes paüles dedicades a les visites domiciliàries als malalts pobres de la vila.



 



23 dabril de 1667



Sant Jordi és proclamat patró de tot Catalunya amb la celebració de justes i jocs cavallerescos.



 



23 dabril de 1923



És instituïda la Diada del Llibre a Barcelona per la Cambra Oficial del Llibre per commemorar l’aniversari de la mort de Cervantes.



 



26 dabril de 1903



Eleccions de diputats a Corts. Surt elegit Alfons Sala pel districte de Terrassa. A Olesa obté 510 vots dels 720 votants que hi va haver.



 



29 dabril de 1915



Josep Colom demana permís per construir el Saló Goya.



 



Font: Arxiu Municipal d’Olesa de Montserrat



 


Periòdic 08640


Lletra ballarina

Per adults



Cellers d’or: Vinari Premi dels vins catalans. L’hora del vermut és la meva hora preferida”, Empar Moliner



Vadevi és l’entitat organitzadora dels premis que duen el seu nom i que des del 2014 reconeixen oficialment els millors vins de Catalunya. Vadevi és el Diari dels Vinc Catalans, i té com a projecte mare el diari digital elMón.



El llibre que us recomanem hauria d’anar acompanyat d’una bona copa de vi negre, beguda amb calma i en silenci. Una bona manera de conèixer en Xavi d’Alella, en Tomàs de la Pobla de Cérvoles, la Eli de Reus, en Sergi de Porrera... i així fins a setze cellers d’arreu del territori amb un vi guardonat el 2020. El llibre és preciós, amb fotografies del cellers, textos d’experts en vi i aportacions imprescindibles d’Empar Moliner.



Si el llegiu aprendreu molt sobre vins i, sobretot, entendreu la lluita constant dels cellers per descobrir les terres, apostar per elles, recuperar-les, cuidar-les i fer-ne uns vins ben diferents entre ells però molt especials a cada taula!



Curiositats: el vi de missa que fan el De Muller ha estat l’oficial del Vaticà durant sis papats; el Mil·lenium va sorprendre a Madrid pel gust i per la ela geminada (que els van proposar d’eliminar); també a Madrid tenen tiradors plens d vermut (perquè sí, el vermut està de moda). A quina hora quedem?



 



“L’any sense primavera”, de Jordi Borràs. Textos d’Estel Solé



 “Aquest llibre que teniu a les mans no s’hauria hagut de fer mai”. Jordi Borràs, del pròleg.



Carrers buits i hospitals plens. Balcons amb llençols pintats. “Tot anirà bé”. Cues als supermercats. Residències d’avis confinades. Carreteres desertes. Sanitaris amb bosses d’escombraries. Teatres tancats. I la mort. Tot això i més coses retrata Jordi Borràs en un llibre que vol ensenyar el que no hem vist mai: el virus que ens ha canviat la vida.



A les fotografies les acompanyen els relats d’alguns testimonis: el d’Estel Solé, embarassada durant la pandèmia; el de la Mila, personal de neteja hospitalària ingressada a la UCI pel COVID; la d’una infermera flexible amb les visites; la d’un fill preocupat per sa mare; la d’una neta que pateix per l’avi; històries que podrien haver sigut les nostres.



Un llibre sobre aquest moment històric que ningú podia imaginar que viuríem: una pandèmia a nivell mundial que ens ha canviat la vida, i que Jordi Borràs fotografia des de punts de vista quotidians i, segurament per això , tan reals.



 



 



 



“Películas para la diversidad: aprender viendo cine, aprender a ver cine”



“No es lo mismo ser un consumidor de películas que desarrollar un espíritu critico ante ellas”. (del pròleg)



Us agrada el cinema? Les més de 20 pel·lícules que ens proposen des del grup d’investigació cinematogràfica de la Universitat Politècnica de València no són pel·lícules per passar una tarda de diumenge; són pel·lícules que ens posaran cara a cara amb els nostres conflictes interns, amb les nostres contradiccions. Pel·lícules que plantegen temes com les malalties mentals, la transsexualitat, la influència de les religions, el racisme, la política...



Per a cada pel·lícula trobem la sinopsi, un breu context històric i un anàlisi que, de fet, és el que propicia el debat posterior. A més, per si la cosa caigués en mans d’alguna mestre, es proposen també temes a debatre entre joves i una guia per al professorat. Tot molt acadèmic i potser un punt alliçonador. Però el recull de títols val la pena... sempre està bé torna a veure “Thelma y Louise”, “Tomboy”, “Forrest Gump” o “La vida de Adèle”, per posar només alguns exemples. Anem al cinema?



 



“Filosofía en la cocina: pequeña crítica de la razón culinària”, de Francesca Rigotti



“En nuestros extraños tiempos ocurre con frecuencia que la misma mano, generalmente femenina, pasa a lo largo del mismo día del ordenador al cuchillo que corta la cebolla o al cucharón que saca el caldo”



Cuina i filosofia caminant plegades. Aquest és el sentit últim del llibre que us recomanem. En la nostra civilització, filosofar i cuina son dues coses molt antigues. Però gairebé sempre han estat desvinculades entre sí. Amb el seu estudi, l’autora ens vol fer veure que potser van més lligades de la mà del que ens pensem. Per què si no les expressions devorar un llibre, digerir un concepte, tenir set de saber?



 



 



Infantils



 



“L’àlbum de l’Adela”, de Claude Ponti.



Reedició de l’original del 1986 per Lata de Sal en la seva col·lecció Vintage.



Es tracta d’un imaginari sense paraules. Ens agrada tot d’ell. El seu format enorme, apaïsat, ens crida a jugar amb ell com si fos una tenda de campanya (mireu sinó  la il·lustració de la portadeta). La dedicatòria, a l’Adela, la seva filla que dona nom a l’àlbum. Els dibuixos que ens conviden a mirar i remirar. Ni ha que es repeteixen en diferents situacions al llarg de les pàgines, d’altres ens evoquen els contes clàssics. Dibuixos de joguines infantils que ens saluden al final de la funció esperant el nostre aplaudiment.



Per gaudir hores i hores inventant infinites històries, només ens cal deixar-nos seduir i sorprendre’ns a cada pàgina o millor encara deixar que els nostres infants ens expliquin la història.



 



“Telma l’Unicorn” i “El retorn de Telma l’Unicorn”, d’Aaron Blabey , editats per Barcanova.



Voleu dir que hem de llegir un conte d’unicorns? Doncs, sí. Perquè la Telma ens va enamorar de seguida. I és que la Telma és molt especial, ella , la seva banya i el munt de purpurina que la fa brillar. I és que ella vol ser-ho d’especial, però ben aviat descobrirà que ser-ho no sempre és tan bonic i fàcil com sembla.



Un conte que ens parla de l’autoestima i de l’amistat i que sobretot ens fa somriure. I que a nosaltres ens ha reconciliat amb els unicorns.



Ah i no us podeu perdre la segona part: el retorn de Telma l’Unicorn.



Tots dos de l’Aaron Blabey  l’autor de Animalotes , que també podeu trobar a la Biblioteca.



 



Biblioteca Santa Oliva



 


Periòdic 08640


Esport olesà

Tir amb Arc



Els passats 25 i 26 de març van celebrar-se els Campionats d’Espanya de Sala 2021 de les categories Cadet i Júnior, respectivament, a Oropesa del Mar. El Tir amb Arc Olesa només va competir amb una representant, la Lucía Ramos... però es va emportar tres medalles!



Dijous al matí, Lucía va finalitzar el round a la segona posició, a només un punt de la primera, la madrilenya Carlota García Navas. Per equips mixtes, Lucía i el tarragoní Miquel Marsal van classificar-se en tercer lloc, per darrere dels equips madrileny i balear. A la tarda, van començar les eliminatòries per equips mixtes, però l’equip català va caure a semifinals contra Balears 4-5 i va perdre la final del bronze contra Madrid 1-5. Acte seguit, van iniciar-se les eliminatòries individuals; Lucía va superar vuitens de final sense cap problema, amb un resultat de 6-0 contra la balear Tania Martín. Seguidament, va imposar-se 7-1 a l’andalusa Miriam Camacho i a l’asturiana Rebeca González a quarts de final i semifinals, respectivament. Finalment, va lluitar i guanyar la final contra la madrilenya Carlota Navas García, amb un resultat de 7-1.



Divendres al matí, va ser el torn dels arquers de la categoria Júnior. Lucía va classificar-se en segona posició en individual i en tercera posició tant en equips com en equips mixtes, amb el tarragoní Miquel Marsal i el barceloní Pablo Mercader. A la tarda van començar les eliminatòries. En primer lloc, l’equip català no va aconseguir superar els quarts de final, perdent contra Castella i Lleó 2-6. En canvi, per equips mixtes els catalans van guanyar 5-4 l’enfrontament de quarts de final contra l’equip castellà-lleonès, van superar també les semifinals contra Navarra amb un rotund 6-2 i, finalment, es van quedar a les portes de l’or contra l’equip madrileny, amb un resultat de 1-5. En individual, Lucía va imposar-se 7-1 a l’asturiana Ángela Gutiérrez i a la navarra Jone Gaztelu a vuitens i quarts de final, respectivament. A semifinals, Lucía va guanyar ràpidament a la castellano-lleonesa Andrea García amb un clar 6-0. Finalment, va disputar la final contra la madrilenya Carlota García Navas, com el dia anterior, però aquest cop Carlota va imposar-se a l’arquera olesana amb un 6-2.



 



Bronze



El passat diumenge 14 de març l’olesana Alejandra Paz va aconseguir la medalla de bronze a la seva categoria, al Campionat de Catalunya Absolut de Taekwondo, celebrat al poliesportiu de la Mar Bella de Barcelona. Enhorabona!



 



Gimnàstica



Els passats 5 i 12 de març es van portar a terme les primeres Trobades On-line de gimnàstica artística femenina dels nivells d'escolars i Base respectivament, organitzades per la Federació Catalana de Gimnàstica i que han permès a les gimnastes tornar a competir.



Les gimnastes del Club Gimnàstica Olesa han fet un bon paper tot i no poder entrenar el 100% d'hores setmanals que feien abans de les restriccions provocades arran de la pandèmia, perquè ara mateix tan sols poden haver-hi a la instal·lació on entrenen, el Pavelló Sant Bernat, el 30% de l'aforament.



Al nivell d'escolars van participar vuit gimnastes del club: Ona Agustí, Martina Francisco, Danae González, Júlia Mañas, Iona Pauls, Lucía Picón, Noah Redondo i Graziele Soares, amb els següents resultats:



Categoría B3, Noah Redondo, 3a classificada i 3a millor nota de terra; Categoría B4G, 20a Danae González; Categoria B4P, 5a Lucía Picón, millor nota de salt, 3a a terra, 6a Martina Francisco, millor nota de salt, 3a de barra d'Equilibris, 10a Graziele Soares, millor nota de terra, 19a Iona Pauls, 24a Ona Agustí i 27a Júlia Mañas. Equip B4, tercer classificat.



Pel que fa a la 1a Trobada On-line de les categories de Base 1, 2, 3 i 4, van participar setze gimnastes del club: Clàudia Auton, Yaiza Carrasco, Berta Cumplido, Júlia Crespo, Karen García, Paula Garcia, Maria Gómez, Enara Martínez, Laura Navarro, Ada Nevot, Alba Núñez, Ariadna Raya, Dana Romero, Paula Salguero, Jana Sanz i Emma Sanchís. Els resultats van ser els següents: Base 1 Petites, 13a Ada Nevot; Base 2 Grans, 3a Berta Cumplido, 2a Paral·leles, 3a Barra d'equilibris, 10a Laura Navarro, 2a Paral·leles; Base 3 Mitjanes, 20a Jana Sanz, 28a Emma Sanchís; Base 3 Petites, 5a Paula García, 1a Barra d'equilibris, 4a Terra, 9a Paula Salguero, 1a Salt i 11a Júlia Crespo; 3r Equip CG Olesa, Base 4 Grans, 15a Karen García, 20a Dana Romero, 23a Yaiza Carrasco, 30a Enara Martínez i 31a Ariadna Raya; 6è Equip CG Olesa, Base 4 Mitjanes, 1a Clàudia Auton, 1a Paral·leles, 3a Barra d'equilibris, 6a Maria Gómez i 8a Alba Núñez.



 



Entrenament inclusiu



El passat dissabte 20 de març, els tècnics del Futbol Sala Olesa van gaudir d’una experiència molt gratificant dirigint un entrenament adreçat al grup de joves i adults amb diversitat funcional de l’Associació Prodisminuïts Santa Oliva. En aquesta sessió van compartir experiències i jocs del seu esport preferit i va quedar molt clar que l’esport el pot practicar tothom, només s’ha de tenir il·lusió i ganes.



Des de l’Associació Prodisminuïts Santa Oliva han volgut donar les gràcies a tots els membres de l’entitat per aquesta jornada “ple de jocs i activitats relacionades amb aquest esport”.



 



Campus



Els passats 29, 30, 31 de març i 1 d’abril es va celebrar al Pavelló Municipal Salvador Boada el Campus d’Entrenaments d’Equips Federats de Futbol Sala Bernat Povill. Ha estat un èxit total de participació on jugadors, jugadores i tècnics han gaudit d’uns dies plens d’aprenentatge i diversió mitjançant el futbol sala.



El jugador professional del Barça, Bernat Povill va participar amb els infants a les activitats del Campus i es va guardar una sorpresa per a tots els assistents convidant als seus companys d’equip, Feixas, Matheus, Joselito i Daniel Shiraishi! Tota una experiència inoblidable per als nens i nenes d’Olesa!



 


Periòdic 08640


Entrevista amb Jordi Dalmases, soci-fundador i primer president del NBO

“El NBO és l’hereu de la tradició de bàsquet a Olesa amb gairebé 90 anys d’història”



 



P: Fem una mica d’història... quina era la situació del bàsquet a Olesa fa vuit anys?



R: El 19 de maig de 2013 un grup de persones format per pares, mares i exjugadors de bàsquet vàrem fundar el Nou Bàsquet Olesa amb l’objectiu de garantir la continuïtat del bàsquet a la nostra vila. En Jordi Dalmases, Raquel Llobera, Ferran Centelles, Xavier Aliaga, Xavier Valentí, Àfrica Ortega, Juanma Aloy i Miquel Benages vam ser els socis fundadors del Nou Bàsquet Olesa i vam formar la primera Junta directiva del club, amb les incorporacions de Josep Carrera i Carlos Castuera, posteriorment.



Quatre anys després, el 2017, es van produir les primeres eleccions per renovar els membres de la Junta, i, un grup majoritari dels socis fundadors vam decidir presentar-nos de nou per continuar treballant per assolir els objectius proposats i afegir-ne de nous pels següents anys.



 



P: I els 75 anys del CB Olesa?



R: El 2013 aquest grup que et comentava ens vàrem ajuntar per intentar assegurar la pràctica de bàsquet a la nostra vila. Desgraciadament no es va poder donar continuïtat als 75 anys del CB Olesa per la seva greu situació econòmica i va néixer el 19 de maig el Nou Bàsquet Olesa per ser l’hereu del bàsquet olesà.



Personalment em vaig emocionar el dia que els meus companys de Junta van escollir-me perquè jo representés l’NBO i fos el primer president de l’entitat, tot i ser el membre més jove de la junta. Vaig recordar-me del meu avi i del meu pare, que en el seu dia van ser presidents del CB Olesa i he dedicat moltes hores i he donat el millor de mi mateix perquè ells, siguin on siguin, estiguin orgullosos de mi.



 



P: Com han estat les relacions amb els diferents equips de govern local?



R: Hem treballat conjuntament amb l’Ajuntament d’Olesa per a millorar el pavelló i convertir els espais que utilitzem en instal·lacions dignes. Amb les nostres conviccions i constància hem aconseguit cobrir la pista exterior per a millorar la qualitat dels entrenaments. No ha estat fàcil,  durant aquest temps hem negociat amb tres alcaldes diferents i quatre regidors d’Esports per explicar quines eren les necessitats del club i defensar els interessos de més de 400 socis.



 



P: De què et penedeixes en aquests vuit anys?



R: Durant aquests anys amb més encerts o menys, sempre hem intentat ser el màxim de rigorosos, propers a les famílies i transparents en la gestió del club. Alguna vegada hem donat la confiança a alguna persona dins l’organigrama de l’NBO i el resultat no ha sigut l’esperat, però no ens podem penedir de la decisió de confiar amb alguna persona o càrrec. A vegades a la pràctica no surt com un desitja i sempre s’ha rectificat i treballat pel bé del club.



 



P: Com deixeu l’entitat?



R: El Nou Bàsquet Olesa és un club amb futur, esperança, econòmicament sostenible, sòlid esportivament i amb uns valors que van des dels més petits de l’escola de bàsquet (ESBOL) fins als primers equips sèniors. Un club de bàsquet que forma persones, que és realista i ambiciós alhora, hereu de la tradició de bàsquet a Olesa amb gairebé 90 anys d’història.



 



P: Perquè deixeu la Direcció del club?



R: La majoria de la Junta Directiva i jo mateix creiem que s’ha acabat un cicle i és el moment idoni per començar-ne un altre amb noves persones que liderin els projectes, n’engeguin d’altres i assoleixin nous reptes amb la màxima il·lusió per aconseguir els objectius esportius i socials del club. Tots i totes hem dedicat a l’NBO moltes tardes del nostre temps lliure i amb 8 anys és el moment de fer un pas al costat.



 



P: Serà el moment dels agraïments, oi?



R: Si, moltes gràcies als entrenadors/es que sou l’essència del club i sempre heu respost a les convocatòries amb la vostra entrega i compromís. Gràcies als jugadors/es que doneu sentit al club, on us hem vist créixer, aprendre, millorar i gaudir del bàsquet a la pista de joc. Gràcies als pares, mares i famílies que ens heu donat confiança durant aquest temps. Gràcies als directors esportius, coordinadors/es i xarxes socials que sou els pilars que subjecteu el club amb el treball diari. Gràcies a l’Antonio Ortega, Fina Martí, Roger Ginestet, socis, sòcies, sponsors i totes aquelles persones que ens heu acompanyat durant tot o part del trajecte del club. Tots vosaltres heu sigut, sou i sereu l’NBO.



 



NdelaR: pel període 2021-2025, només s'ha presentat una candidatura que s'ha donat per guanyadora, encapçalada per l'ex-vicepresident Xavier Aliaga.



Redacció 08640


Periòdic 08640


Empreses, entitats i serveis

Concurs



El Mercat Municipal organitza el concurs “On s’amaga Sant Jordi al Mercat?” amb dues categories: la primera, per als infants de 2 a 6 anys i la segona, adreçats als nens i nenes d’entre 7 i 12 anys. Les bases estan publicades a l’Instagram del Mercat (@mercatdolesademontserrat)



 



Premiats



Els olesans Patri Garcia i Xavier Rota Boada, integrants del grup Ballaveu, van guanyar el Premi Enderrock a la millor cançó folk pel doble senzill "Dalt del cotxe / Un, dos, rat". Per la seva part, l’olesà Marc Amat va estar nominat com Artista Revelació, premi que va guanyar Stay Homas. Enhorabona!



 



Restaurat



El mural “Sant Crist” pintat per Josep Grivé l’any 1969 va ser restaurat pels artistes Pere i Josep Bernadó.



 



Duda



Se llama Javier Moya, pasó toda su vida en Olesa pero actualmente reside en Arenys de Mar. Hace un año publicó un cuento llamado “Duda” escrito y dibujado por él, a partir de un regalo que quería hacerle a su sobrina pequeña. El cuento gira en torno a Olesa y a Montserrat y basa la historia en un mundo imaginario donde la protagonista descubre el mundo que la rodea para lo que tiene que dejar de lado sus miedos y no temer a lo desconocido.



Para conocer más sobre el libro: https://www.behance.net/gallery/89475557/Cuento-Duda



@cuentoduda



 



Dibuix



L’Associació Voluntaris d’Olesa organitza un concurs de dibuix per a la Diada de Sant Jordi. Totes les obres dels participants estaran exposades a la sala polivalent de l’AVO el proper divendres 23 d’abril. Per altra banda, hi haurà una exposició de poemes de l’entitat, a la Biblioteca durant la setmana de Sant Jordi.



 



Viatge a l’interior



L’Ernest López va néixer a Hostalric al 1983 però actualment viu a Olesa, on està a càrrec del centre d'entrenament funcional “Minibox al Cau del Llop”. Diu que gaudeix “d’acompanyar a la gent a treure la seva millor versió i a sortir de la seva zona de confort a través del moviment global, alliberant la ment amb la consciència del cos i l’obertura de cor”. L’Ernest reconeix que va anar buscant la felicitat i la seva satisfacció personal fins que es va adonar que tot el que buscava estava en ell mateix. Així va començar una travessia a través del autoconeixement que el va aportar una nova manera de veure el món.



En “Encuentra tu verdadera naturaleza”, el nou llibre que acaba d’editar, l’autor proposa fer un viatge interior de cadascú, per obrir el cor amb determinació i unir l’acció amb la passió. Al llibre hi ha un seguit de trobades amb la finalitat de dur la nostra ment al seu estat natural per iniciar una revolució interior i així ser coherents amb el que sentim, amb el que realment som.



El llibre està disponible a la llibreria Núria i al centre d'entrenament de l’autor; també està disponible en format digital i en paper a Amazon. Per a més informació, podeu consultar el web: www.ernestlopezsola.com



 



 



Restaurat



El mural “Sant Crist” pintat per Josep Grivé l’any 1969 va ser restaurat pels artistes Pere i Josep Bernadó.



 



Primer disc



El divendres 16 d’abril es va publicar “Lal’Boom”, el primer disc del grup de música urbana d’Olesa, Lal’Ba. L’àlbum aposta per la combinació de lletres carregades d’un missatge inclusiu i no violent amb la fusió de l'electrònica i els ritmes llatins, com la cúmbia i el merengue. Aquesta mescla defineix Lal’Ba i Lal’Boom, i els situa a



l’escena de la música urbana en català com a un grup amb un so i un discurs propis i únics.



El disc compta amb les col·laboracions de les Balkan Paradise Orchestra, el Cor Cantabile i PD Cooba, una clara aposta per grups formats exclusivament per dones. Aquestes col·laboracions reforcen l’estil eclèctic del grup i de l’àlbum, comptant amb artistes emergents i consolidades, tant de l’escena urbana en català com d’altres gèneres musicals.



Lal’Boom és un projecte independent i autoproduït que significa la primera gran fita de Lal’Ba des de la publicació del seu primer senzill (“2020”), fa poc més d’un any. La gravació de l’àlbum s’ha finançat, en part, gràcies a una campanya de micromecenatge que el grup olesà va engegar la passada tardor i que va comptar amb més d’un centenar de donants.



 



Nova adreça



El passat 1 d’abril La vella merceria va inaugurar el seu nou local, a metres de l’anterior, també davant de la Plaça Catalunya. A la seva propietària, l’Argentina li encanta escoltar històries de les clientes que li expliquen per exemple, que “quan era una nena venia a comprar a Cal Cardina” perquè així es com s’anomenava la botiga a finals dels anys 20. Segons explica, “Maria Matas va ser la fundadora de la merceria i la que despatxava en aquell temps. A finals dels 50 es va fer càrrec l'Agustina Guillamón, fins que la va agafar la Paquita Gilbert l'any 1978 i la va traspassar el 2000 a l’Ana Maria Volta. I Ana Maria a mi al 2005. Després de 15 anys al capdavant de La vella merceria, la meva filla Yaiza que fins ara s'havia dedicat a el món del turisme, a decidit passar a formar part”.



L’Argentina explica que li han donat un canvi al negoci i han ampliat l’espai i l’oferta i que a més de tot el relacionant amb la costura, teles i gèneres de punt, també ofereixen el servei d’arranjament de roba i la nova secció de llenceria i moda intima”. Estan a la Plaça Catalunya, 32.



 



Ha tornat La Vermu!



La Laura i en Raul han tornat a donar-li vida a La Vermuteria i com ells mateixos expliquen, “al seu caliu, a la seva projecció com a espai cultural, de trobada popular, de llargues xarrades amb un to familiar. És el que més ens agrada de l’espai que compartim amb vosaltres i que entomem com a projecte dins del Casc Antic del poble. Trobareu una oferta àmplia i variant de vermuts, a part del ja conegut vermut de la casa de Bodegues Izaguirre de Reus. Què millor opció que acompanyar-ho d’unes bones escopinyes, musclos o navalles de les Ries Baixes, concretament de Cambados. La seva gama gourmet garanteix un plaer gastronòmic. Vins amb els quals esperem sorprendre al vostre paladar perfectes per combinar amb els tastets, pinxos i formatges que us anirem oferint els divendres, dissabtes i diumenges. Si voleu un àpat informal, a part d’un bon vermut, no dubteu en venir. Com a novetat ampliem l’horari per tal de poder acompanyar-vos també en el moment de l’esmorzar. No oblideu que tot el que trobeu a La Vermuteria us ho podeu endur a casa! I si, també tenim vi i vermut a granel. Fes la teva comanda i t’ho preparem per quan ho necessitis”.



Atenent a les restriccions horàries, la disponibilitat serà la següent: de dimarts a diumenge (diumenge tarda tancat): de 9 a 15:30 hores (al local i per emportar) i de 17:30 a 20 hores (per emportar). El telèfon és el 618 920 894 i l’Instagram, @Lavermuteria_olesa



 



“Pelo y pluma”



Es un conjunto corto de relatos-ensayo, que, en primera persona, explora desde dos puntos de vista aparentemente opuestos la expresión de género, orientación sexual, cuerpo y pluma. o Es una obra personal formada por dos mitades: el pelo y la pluma. Cada una de esas mitades contiene 8 textos que describen desde puntos de partida dispares —como la edad, el contexto, la familia, el deseo, las redes sociales— la construcción titubeante de una identidad alrededor de dos complejos que han sido traumáticos y liberadores a la vez.



La premisa inicial de los textos es que estas dos facetas son contrarias: el pelo es símbolo de lo masculino y la pluma, de lo femenino. “Pelo y pluma” es un viaje hacia el corazón de los complejos de un hombre contemporáneo que se cuestiona su masculinidad y por qué no, su feminidad.



El autor es Xavier Bas (Olesa, 1985), arquitecto que desarrolla su trayectoria profesional entre Barcelona y Londres. En el mundo de la docencia, ha colaborado con UCL Bartlett (Reino Unido) y con UNISS Alghero (Italia). Ha publicado textos relacionados con el arte y la arquitectura en libros y revistas. Actualmente reside en Londres.



 



Persones dependents



La situació durant l'últim any ha estat delicada per a tothom, però amb especial èmfasi per a les persones vulnerables. Si la cura de les persones dependents sempre ha estat cabdal, arrel de la crisi viscuda, ens hem adonat encara més de les mancances del sistema en aquest aspecte.



Està clar que la dependència, tot i que sigui gradual, marca un abans i un després en la vida de les persones. I si aquesta dependència esdevé des del naixement,  el marca en les persones del seu voltant. Sovint no li donem prou valor a l'autonomia personal, fins que aquesta comença a defallir. És en aquests moments on busquem solucions  que ens puguin donar sortida als entrebancs que vagin sorgint. En el cas de les persones grans, l'esperança de vida és molt més alta que anys enrere i per tant el deteriorament sovint també ho és.  Es pot arribar a un grau tal de dependència, que es requereixi una atenció especialitzada que sovint no es pot atendre al domicili.



Per als casos que la situació sí permet estar al domicili, i per als graus de dependència previs a ser gran dependent, sabem que el millor és poder estar atès a casa. Mantenir el vincle amb l'entorn vital, ajuda a tenir una bona qualitat de vida i propicia que es potencií l'autonomia personal, amb la qual cosa prevenim un increment accelerat de la dependència.



Fer una bona valoració de les necessitats i les preferències de la persona, és cabdal per fer un bon acompanyament. Atendre la persona de forma integral, ajudant-se d'exercicis i activitats per a dur a terme una bona estimulació cognitiva quan calgui i activar el cós dins de les possibilitats, ajudarà a incrementar l'autonomia i frenar la dependència. Teràpies manuals adaptades a la persona dependent, com el massatge, el drenatge limfàtic o la reflexologia podal seran peces claus per afavorir el benestar de la persona. Amb totes aquestes eines, i tenint al costat el suport i acompanyament d'una persona afable, pròxima, afectiva alhora que rigorosa i resolutiva i amb vocació per ajudar als altres, s'ajudarà a fer front a les necessitats i a l'impacte psicoemocional que suposa la pèrdua d'autonomia.



Higiene personal, control de l'alimentació i la medicació, ajuda psicomotriu, manteniment de l'ordre i la neteja de la llar, compra i preparació dels àpats, acompanyaments mèdics i de gestions, passeigs i afavorir les relacions socials, són la base d'una cura personalitzada, propera, exclusiva i a casa.



Tota aquesta atenció, tenint en compte la globalitat de la persona, és qualitat de vida. I aquesta és la funció principal de la TASS (Tècnica d'Atenció Sociosanitària): vetllar per la qualitat de vida de les persones ateses.



Yolanda Albalate Arasanz, tècnica atenció sociosanitària (Cuida i Estimula)


Periòdic 08640