News associations

News

Peixateria Santa Maria, nou comerç a la plataforma Moneder Santa Maria.

Peixateria Santa Maria s'ha afegit a la plataforma de fidelització, així que en anar-hi a comprar el millor peix i marisc, també podreu acumular el 2% de l'import de la vostra despesa per a futures compres.


Associació de Comerciants i Serveis de Santa Maria del Camí


Bodega Ca'n Rubí, nou establiment a "Moneder Santa Maria".

Bodega Ca'n Rubí, nou establiment adherit a la plataforma de fidelització Moneder Santa Maria i que també fidelitzarà les vostres compres amb un 2% de l'import per a compres futures


Associació de Comerciants i Serveis de Santa Maria del Camí


Darrere les portes del circ...

El circ Raluy Classic es va inaugurar a principis de març d’aquest any 2020 i poques setmanes després va venir el confinament. És un circ que acaba de néixer però Francis, el seu director, ve de una llarga generació de circs. El circ Raluy va ser fundat per el seu pare l’any 1973. Francis i els seus germans van seguir amb el llegat familiar fins l’any 2016 que es van separar. Francis vol transmetre el que és el circ per ell, com ho ha viscut tota la vida, el circ des de la seva  essència més real i tradicional, a on no poden faltar pallassos, contorsionistes, malabars... tot tipus d’artistes molt dignes d’admirar. Ara mateix Francis dintre del espectacle dona vida al pallasso Titi. També vam conèixer el seu soci Sandro, pallasso portuguès que pertany a la setena generació que es dedica al món del circ i a dia d’avui espera un fill amb la seva dona que és xinesa.



Ens interessava saber com és tenir aquest treball que sembla que han de tenir l’obligació de fer riure a la gent encara que ells tinguin un dia trist Els dos coincideixen en el mateix. Francis comenta que també això li pot passar a un actor de teatre o de cine i han de desenvolupar el seu paper però reconeix que de tots els números que ha tingut en el circ el més estressant per a ell ha sigut el de pallasso. En aquest cas, Sandro ens explica la seva experiència: “El mateix dia que va morir el meu pare a la nit vaig tenir una actuació hi ho vaig haver de fer”.



Aquí a Espanya es troben desemparats perquè no existeix una legislació per a ells que en altres ciutats de Europa si que la troben com és el cas de França i Alemanya que cada poble està obligat per llei a disposar de una zona amb llum, aigua... per poder instal·lar-se. Francis ha viatjat per tot el món i ha viscut moltes experiències bones i altres no tant bones però li ha donat molta experiència. A dia d’avui el circ Raluy Classic es mou principalment per pobles de Catalunya i també ens confessa que els catalans son molt bon públic, els troba gent fina i oberta. Cada poble decideix la taxa d’impostos que han d’abonar, en alguns directament la taxa és tant elevada que no els hi surt a compte quedar-se. Sembla que Olesa ha entrat dintre d’uns paràmetres coherents ja que hem pogut gaudir de les seves actuacions durant el mes d’octubre. Els trobem instal·lats a la zona de Les Planes, al costat del Club Atletisme Olesa, on s’han trobat a gust, tranquils i rodejats de muntanya. Durant el mes de novembre han decidit parar per les circumstàncies que estem vivint i aprofitar per fer reparacions, reestructurar i preparar cosetes noves per tornar al desembre amb moltes ganes i forces. Han demanat a l’Ajuntament passar aquest mes al nostre poble i sembla ser que se els hi ha donat la confirmació. En general son temps difícils per a tots els àmbits, per la cultura i clar, a ells també els hi esta esquitxant.



Viure al cor del circ és viure amb senzillesa, aprendre a viure amb lo bàsic. Aquesta vida o t’agrada o no t’agrada però no tothom hi està preparat. Ens comenta Maria, membre de l’equip que s’encarrega de coordinar l’entrada a l’actuació i altres tasques. Maria és infermera i psicòloga. Va demanar una excedència per realitzar un canvi de vida. Ja de petita portava l’art a la sang, havia fet ball i gimnàstica artística. Tot això és el que va transmetre a les seves filles. La petita, ara amb 16 anys, va seguir els seus passos i es va sentir cridada per el circ. María no ho va dubtar i ho van deixar tot per endinsar-se en aquesta aventura que està vivint amb la seva germana i les seves dues filles. La gran de 25 anys s’encarrega de l’acomodament i de donar la benvinguda a la gent, però en realitat totes fan de tot quan han de muntar o desmuntar, ho fan entre tots, son un gran equip.  Van canviar una casa de quatre plantes i de tenir totes les comoditats per ara, viure en una caravana. No troben a faltar la vida d’abans han aprés a valorar les petites, i alhora, grans coses de la vida.



Ara mateix son uns 35 treballadors, molts d’ells acompanyats de familiars. Hi trobem famílies de Portugal, brasilers, catalans i el presentador que és de Valladolid. Viuen com si fos un petit poble, cadascú te la seva caravana i fa la seva vida per individual com és la compra, el menjar i altres feines. La convivència per lo general és bona, a vegades fan sortides o activitats junts. Aprofitant les rodalies, l’altre dia van anar a fer una excursió per Montserrat tots junts.



Parlem amb les menors del circ, la més jove és Fàtima, noia portuguesa de 14 anys. La seva actuació ens va deixar amb la boca oberta, quina elasticitat, quina posta en escena, quina feinada hi ha darrera de tot això! Pel que fa als estudis, els hi fan a distància. Les noies catalanes ho fan per la IOC (Institut Obert de Catalunya) i en el cas de Fàtima i les seves germanes com son portugueses, també estudien online però amb un altre institut amb seu a Madrid. La resta del seu temps majoritàriament el dediquen a assetjar a la carpa i és que aquesta vida també requereix de compromís i disciplina.



En definitiva, es segueix creient que el circ és només per anar amb els nens i personalment crec que estem molt equivocats, que és per a grans i petits. Que el circ també és art i com tot el que és art i cultura, si ens obrim a rebre el que l’altre ens vol transmetre sense necessitat de posar paraules, només obrir el cor, és aliment per l’anima i penso que ho necessitem en aquests moments.



Montse Martínez Aguilera



 



 


Periòdic 08640


Enhorabona!

Daniela Fernández De Haro, atleta llançadora del Club Atletisme Olesa va disputar el Campionat d’Espanya sub-16, els passats 23 i 24 d’octubre a Granollers. El dissabte va començar amb la prova de llançament de pes, on després d'un bon concurs lluitat fins al final va obtenir la quarta posició amb una marca de 12,41m, a tan sols 4 cm. de la tercera llançadora. I diumenge va posar fi a aquesta temporada d’una manera brillant, aconseguint la segona posició al disc, emportant-se una millor marca personal de 38,09m i la seva primera medalla de subcampiona d'Espanya. Des del club volem felicitar a la Daniela i al seu entrenador Sergio Peña per tot el que estan aconseguint.



Club Atletisme Olesa


Periòdic 08640


Després d’uns mesos de silenci...

La tarda-vespre del 9 de març del 2015, el local de l'antiga Cacauera torna a pujar la persiana; els dolços i les llaminadures donen pas als vins, els vermuts, les conserves i molt més. Neix “La Vermuteria”, un racó situat al casc antic d'Olesa, un espai on poder recuperar aquesta tradició tant nostrada com és fer el vermut, un lloc on poder consumir productes del país, un punt de trobada per veure i viure música en viu, un indret on artistes olesans i de fora han creat i han exposat les seves obres.



Perquè, malgrat les dimensions reduïdes de La Vermuteria, s'hi han fet exposicions, recitals de poesia i durant aquets 5 anys hi han passat una quarantena d'artistes musicals del país. De La Vermuteria, conjuntament amb altres entitats olesanes, han sortit petits projectes com l’A GRANEL (2016), un festivalet de música en viu que es va esdevenir al Casal d'Olesa on hi van actuar diferents músics de renom del país. Un any després, el 2017, naixia “Glops de vi i música”, també anomenat “Fira del vi”, un esdeveniment que conjuntament amb l'Associació de Veïns del Casc Antic s'ha anat consolidant any rere any, i ha convertit el vi i la música en protagonistes.



La idea no era únicament fer el vermut amb productes de qualitat, treballant sempre amb productors de casa nostra. La Vermuteria no era, doncs, un espai on només servir menjar i beure. No era pas un lloc buit de contingut. Sempre hem volgut acompanyar els vermuts amb tasts culturals.



El passat 7 de març, com ja era habitual, en el local de la UEC s'hi aplegaven unes 250 persones per tal de celebrar l'aniversari amb un concert vermut, el dinar popular i  diverses actuacions musicals; una setmana més tard, però, la pandèmia ens feia baixar la persiana.



Després de 5 anys i tants projectes s'acaba la meva etapa al capdavant de La Vermuteria. M'agradaria donar les gràcies a la família, als amics, als col·laboradors, als artistes i músics i a tota la gent que ha fet gran aquest petit racó del casc antic del nostre poble.



Ara és el moment de començar una nova etapa a uns quants quilòmetres d'Olesa. Moltes gràcies a totes i a tots.



Martí


Periòdic 08640


Cap nen sense regal

Els nois i noies de 4rt d'ESO de l'Escola Creixen Povill Olesa, estem col·laborant amb la Creu Roja en la campanya “Cap nen sense regal”. Es tracta d’una recollida de diners per poder comprar joguines aquest Nadal per a tots aquells nens que, en la greu situació econòmica actual, es quedarien sense.



Entre el 16 de novembre i el 10 de desembre ens trobareu tots els dilluns i els dijous a la Plaça Catalunya de 17:30 a 19:30 hores.



Per nadal cap nen sense regal! Ajuda'ns a fer feliços a tots els infants del poble i que puguin gaudir-ne de, com a mínim, un.



Pol Badia


Periòdic 08640


Bus elèctric

Transports Generals d'Olesa (Grup Direxis) continua amb les proves de circulació d'un bus elèctric entre Olesa de Montserrat i Esparreguera (línia M3) amb connexió a la línia Llobregat-Anoia dels FGC i dins de la xarxa interurbana de la Generalitat de Catalunya.



El passat 16 de juliol es van realitzar les proves amb un vehicle model Solaris Urbino 12 de fins a 82 places. El passat dijous 5 de novembre es va poder provar un vehicle ByD K9VB de 12,200 mts amb capacitat de fins a 80 viatgers. Les dues proves pilot proporcionaran dades reals sobre l'autonomia dels vehicles i la seva implementació a la xarxa.



És un pas endavant per a la descarbonització i l'electrificació de la xarxa de busos interurbans, liderat per la Direcció General de Transports i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya.


Periòdic 08640


Déu n’hi do!

Al novembre del 2005, només a un any d’aquesta aventura editorial anomenada “08640” vem escriure aquest editorial: “Tenim un MP3 a la butxaca i pantalla de plasma al menjador i a lordinador. Comprem infinitat de melodies per als mòbils i no hi ha un espanyol que no en tingui. Lenciclopèdia de casa va deixar pas al Google que paguem cada mes. Hi ha llars amb dues persones i tres cotxes, o quatre a casa i un ordinador per a cadascú. La hipoteca és el plat principal del dia i com pagar-la és la prioritat. Ja no escrivim cartes i els segells es venen cada vegada menys. Els e-mails són efímers, serveixen per a una comunicació eficaç, encara que immediata i volàtil. La conseqüència inevitable és una pèrdua dinformació massiva. És més probable que sobrevisqui una carta escrita fa cent anys que un e-mail dahir. Lobsolescència planificada ens fa anar canviant de model de cotxe, de mòbil i de roba, però també és cert que no passa res si ens quedem amb el que tenim. Ens bombardegen constantment amb anuncis des de la tele, la publicitat, les revistes, els diaris, les promocions, les rebaixes, els descomptes, les possibilitats dhipotecar-se cada vegada més i destar lligats a una maquinària industrial de compres i despeses permanents. Cadascú pot alliberar-sen quan ho desitgi”.



I no ha perdut molta actualitat, oi? Aquests dies terribles, d’incerteses permanents i constants, on cada moment és diferent i quan preferim viure realitats i complir els somnis el més aviat possible, les coses materials passen a un segon pla. O haurien de passar. Hauríem d’estar el més equilibrats possible, recolzant als més vulnerables i a prop, o més a prop d’amics, família... Si amb aquesta pandèmia no hem entès el sentit de ser cada dia més humans, ens queda un llarg camí per recórrer.



 


Periòdic 08640


Ens ha deixat una bona persona

El politòleg nigerià Kalu Ndukwe Kalu deia: “Quan mors, les coses que fas per a tu mateix desapareixen, però les que fas per als altres donen forma al teu llegat”.



A Olesa de Montserrat, el dia 15 d’octubre, a l’edat de setanta tres anys, ens va deixar una bona persona, un bon home, un home bo. No tocava. Trobarem a faltar l’Andreu Avel·lí Font i Pujol, però malgrat la seva absència, el seu record serà perenne.



Honest, compromès i responsable, humil per naturalesa, tranversal en el tracte, amant de la seva terra, emprenedor, activista de l’esport i la cultura. El basquet i el teatre li donaven vida. Quants records i quantes vivències compartides!



No hi ha cap mena de dubte sobre el llegat que heretem, perquè les actituds i comportaments que el caracteritzaven, així ho acrediten. En el darrer viatge vers l’eternitat, ben segur que el seu equipatge era pesant; és per això que el pas de l’Andreu per aquest món no haurà estat en va, ha tingut sentit. Ens ha deixat materialment, però el seu esperit segueix viu. Descansa amic, descansa en pau Andreu!



Jaume Farrés Boada



 



El periòdic 08640 no es fa responsable del contingut de les cartes (opinions, comentaris, rèpliques i suggeriments d’interès general, respectuosos cap a les persones i institucions), i es reserva el dret de publicar-les i resumir-les si és necessari. Els articles que no es publiquen en aquesta edició per falta d’espai, sortiran a les properes edicions. Les cartes per a aquesta secció s’han de signar amb el nom i cognom de l’autor, DNI, telèfon i adreça. S’han d’adreçar a l’a/e: periodic08640@gmail.com


Periòdic 08640


Tres anys sense tu papa

El passat 3 de novembre va fer tres anys que ens va deixar, malgrat que no volies fer-ho i que vas lluitar fins al teu últim alè, no va ser possible retenir-te més temps al nostre costat. La teva força ens va donar esperança i el teu coratge la fe necessària, però no va poder ser.



En aquests moments vivim temps difícils i complicats perquè estem lluitant contra una pandèmia global que ha canviat definitivament la nostra existència i la nostra manera de veure el món. No podria explicar-te amb paraules tot el que la COVID19 s´ha emportat per endavant: vides d´amics i coneguts, feines, il·lusions, projectes, molt dolor i molta angoixa.



Aquest món ja va començar a ser diferent quan vas marxar en cos però no pas en ànima, un món que va trontollar als nostres peus sabent que ja no et tornaríem a veure, però és que el teu llegat és tan gran que no passa un dia que no recordem els moments viscuts plegats amb alegria, nostàlgia i tristor, no t´ho negaré. Aquell record que feia mal, ha esdevingut un record perdurable, melangiós. El fet de recordar-te agafa una dimensió humana que és molt difícil de descriure en un tros de paper.



Mirant amb perspectiva i a cop de temps, matisant les males estones i recordant els moments agradables, pots arribar a baixar el llindar de la tristor i de l´absència i transformar-lo en quelcom positiu per a la nostra vida, sense tu. Recordar-te ens fa forts, recordar-te ens fa sentir privilegiats, recordar-te ens fa sentir orgullosos d´haver compartit la vida amb tu i això no ens ho pot treure ni el temps ni ningú: ets part inherent de la nostra existència.



I la Maria Teresa, la teva dona, l’Enrica, la teva jove (a la que consideraves una filla), i jo mateix, seguim estimant-nos mútuament i vivint intensament sabent que tu ens cuides i ens ajudes. Aquesta estimació que ens tenim, fa que sigui més suportable la situació que ens ha tocat viure amb la pandèmia. Pensar que finalment tornarem a viure en harmonia, plenitud, equilibri i unió entre totes les persones que ens estimem, és el que fa tirar endavant i veure un horitzó a tot aquest malson.



Segueixo recordant-te cada divendres amb les meves "Cartes al meu estimat pare", m´agradaria poder dir-te l´any vinent que he fet un llibre amb totes elles, seria el millor homenatge que et podria fer.



Dona un petó al tiet Jaume (que el pròxim 16 de novembre farà dos anys que també ens va deixar) i a la Mercè, la meva sogra, que ja en fa cinc que no està amb nosaltres, i un petó molt especial i molt fort per a tu papa... T'hem estimat, t'estimem i t'estimarem sempre, no ens oblidem ni un segon de tu...



Jaume Mañà i Casals


Periòdic 08640